Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/61

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

amor sia be, e la enueja sia mal, per aço coue atorgar la major contrarietat, per la[1] qual be e mal son pus contraris; cor atorgar aytal contrarietat, es atorgar major concordança esser entre amor e justicia, contra enueja e injuria; e es atorgar que major merit ha hom per hauer major amor e justicia, e major colpa per major enueja e injuria, que per menor.[2] On negar resurreccio esser, es negar major concordança d amor e justicia, e major merit e major colpa e major pena. On com negar aquestes coses sia inconuenient cosa, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada a la humana intelligencia.


DE PERFECCIO E IRA



IRA e caritat son contraris, e caritat e perfeccio se couenen; on per aço se segueix que perfeccio e ira sien contraris; cor si no ho eren, seguir sia que caritat e ira se couenguessen; e si s couenien, possibil cosa seria que dos contraris fossen vna cosa matexa,[3] e aço es impossibil; cor si diuerses coses concordants no poden esser vna cosa matexa, en quant son diuerses e

  1. Lo.
  2. Edit. lat. Convenit etiam affirmare, quod majus meritum sit homini per majorem amorem et justitiam, quàm per minorem, et major culpa per majorem injuriam et envidiam, quàm per minorem.
  3. Edit. lat. Quod si non, sequeretur, quod ira et charitas convenirent; et si convenirent, possibile esset, quod duo contraria possent esse unum et idem absque differentia.