Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/62

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


estants diuerses, jatsia que sien concordants, e sien en menys de contrarietat, quant menys coses diuerses, contrariants, e no concordants, poden esser vna cosa matexa.[1] E si caritat e ira podien esser vna cosa matexa, no essent contraria ira a perfeccio, seguir sia que possibil cosa fos que caritat e ira, e que caritat e perfeccio se couenguessen e s descouenguessen egualment en lo sobject a esser vna cosa matexa. On con en lo sobject perfeccio e caritat creada se couenguen per manera de conjunccio, e caritat e ira se descouenguen per manera de disjunccio, per aço es signifficat que perfeccio e ira donen signifficança de resurreccio. Cor si resurreccio es, pus contraria n es la ira çontra la perfeccio de Deu, en quant la ira per imperfeccio, ab qui ha concordança, sera pus punida, que no fora si resurreccio no fos.[2] E on pus la ira haura major puniment, per ço cor se coue ab lo contrari de perfeccio, aytant sera demostrant pus fortment la perfeccio de Deu. On si Deus no fahia ço per que sa perfeccio fos pus demostrable, seria contrari a sa perfeccio matexa, e aço es impossibil cosa, per la qual cosa es maniffestada resurreccio esser. § Cant[3] lo saui hac prouades e signifficades al gentil les rahons damuntdites per lo terç arbre, adonchs l altre saui comença a prouar per lo quart arbre.[4]

  1. Edit. lat. Nam si diversae res concordantes ad invicem non possunt fieri unum et idem, in quantum sunt diversae, et sub diversitate existunt, quantum cumque conveniant, et minor contrarietas sit in ipsis, quanto minùs res diversae et contrariae et in nullo concordantes possunt esse unum et idem suppositum.
  2. Edit. lat. Si resurrectio nunquam esset.
  3. Con.
  4. Edit. lat. Per rationes quartae Arboris.