Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no entena son enteniment per rahons necessaries la veritat en que creu. On con l anima creu en veritat alcuna cosa, esser coue cosa pus[1] noble que la anima, per la qual sia ajudada a creure ço que per sos poders[2] tan solament no pot creure; e aquella cosa es Deu. § Fe es virtut, e virtut e veritat[3] se couenen; e gola es vici, e vici e falsetat se couenen; e cor veritat e falsetat sien contraris, per aço fe e gola son contraris. On si Deus res no era, fe e gola se couenrrien egualment ab ventura; e si ho fehien, si s farien veritat e falsetat; e cor veritat se coue ab esser e falsetat ab no esser,[4] per aço es maniffestat que Deus es; per l esser del qual veritat e esser se couenen, e falsetat e no esser; per la qual conueniencia fe se coue ab occasio, e gola ab ventura, e les condicions dels arbres se couenen.


DE ESPERANÇA E LUXURIA



CERTA cosa es que esperança e esperituals coses se couenen, e lutxuria e coses corporals se couenen. On si en Deu no ha bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, qui son virtuts[5] esperituals, per esperança, qui es virtut esperitual, se couenrria anima de hom ab major nobilitat que Deu. On con

  1. Coue pus.
  2. Edit. lat. Per suas potentias.
  3. Caritat.
  4. Si s farien veritat e falsetat e no esser.
  5. Edit. lat. Dignitates.