Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Del cinque arbre

DE FE E GOLA



SI Deus res no es, segueix sen inconueniencia[1] entre esser e occasio e ventura;[2] cor si Deus res no es, mes se coue ventura ab esser, que occasio. On con mes e pus souin sien les coses qui son per occasio que per auentura, e cor occasio e esser se couenguen, e ventura e no esser, per aço[3] es maniffestat Deus esser,[4] sens l esser del qual seria contradiccio en les coses damuntdites. § Si Deus res no es, fe a auentura creu e descreu, cor no es qui la endreç a creure veritat, ne qui l anima punesca per alcuna colpa de ella, e leuant sa gracia e desamparant aquella, l anima crea falsetat. E cor es raho maniffesta que l anima, per lum de alcuna gracia, sia endreçada a creure veritat, e per colpa sia ignorant veritat, per aço es signifficat que Deus es, qui per lum de diuinal gracia illumina l anima a creure veritat, e per los peccats que fa l anima, Deus la desampara; per lo qual desemparament l anima creu falsetat alcunes vegades, oppinant que sia veritat. § Anima, de si, no ha virtut con pusca creure veritat, con sia cosa que

  1. Segueix sen aquesta inconueniencia.
  2. Edit. lat. Causam et fortunam.
  3. Se couenguen, per aço.
  4. Edit. lat. Deum necessario esse.