Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en gloria, e tement pena infernal e corporal.[1] E cor lo mitg, qui es pus espressament e pus purament entre los dos termes, qui son vicis, es pus luny dels dos estrems que no es lo mitg, qui no es tan perfectament en habit de temprança; per aço, ço per que temprança pot esser major, coue esser de necessitat, segons la influencia e l ordenament de les flors del primer arbre, e de les condicions dels arbres. E si aço no era enaxi, seguir sia que lo contrari de temprança se couengues mils ab majoritat e ab esser, que temprança; e que temprança se couengues mils ab menoritat e ab no esser, que son contrari, e aço es imposibil; per la qual impossibilitat resurreccio es maniffestada.[2] § Cant lo saui hac, per lo quart arbre, prouades les coses damuntdites, adonchs dix lo gentil al altre saui que prouas, per lo quint arbre, Deus esser, e esser en ell bonea, e granea, e les altres virtuts, e esser resurreccio. Empero ell desiraua molt a saber si Deus era creador del mon, o si l mon era eternal o no.[3] Mas lo saui li dix que en los altres libres li seria maniffestat que Deus es creador del mon, e que l mon ha començament.

  1. Edit. lat. Et hoc dum homo appetit bonum corporale in gloria, et timet paenas et tormenta corporis in inferno.
  2. Edit. lat. Quâ impossibilitate resurrectio nobis demonstratur.
  3. Edit. lat. Verum tamen Gentilis multùm desiderabat scire, utrùm Deus esset Creator omnium, aut an mundus esset aeternus, vel no.