Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/68

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

poder, sauiesa, amor, e perfeccio; e si Deus res no es, impossibil cosa es que infinitat sia sabuda en les coses damuntdites, con sia cosa que si Deus res no era, nuyla cosa no fos sabuda esser infinida.[1] E cor esser e major sauiesa e fortitudo se conenen, e no esser e menor prudencia e fortitudo se couenen, per aço es maniffestat que en Deu sia sauiesa e força, per la influencia de la qual sien en hom prudencia e fortitudo.


DE FORTITUDO E TEMPRANÇA



SI resurreccio es, majorment ne pot esser enfortit noble coratge contra peccat e colpa, que si resurreccio no es; com sia cosa que esperant hom resurreccio, sia desirada benauirança corporal sens fi en gloria celestial. E cor peccat e colpa, aytant con son majors, aytant se couenen mils ab no esser, e son pus contraris ab esser, per ço es maniffestat que de necessitat se coue que sia en esser ço per que colpa e peccat sien pus contraris a esser, es couenguen mils ab no esser. § Si resurreccio es, temprança pot[2] esser pus fortment en lo mitg de dos vicis, que si resurreccio no es, desirant hom benauirança corporal

  1. Edit. lat. Et si Deus nihil est, impossibile est, infinitatem existere in praedictis; cum nulla res posset esse infinita, si Deus nihil est.
  2. Temprança no pot.