Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





DE JUSTICIA E PRUDENCIA



JUSTICIA e prudencia se couenen ab esser huma, e esser huma e eternitat no s couenen, con sia cosa que eternitat no haja començament ne fi, e esser huma se couenga ab començament e fi. On si Deus res no era, justicia e prudencia couenrria que fossen eternals, sens esser huma, o que haguessen començament per si matexes, o per altra cosa qui hagues començament de cosa qui per si matexa hagues començament. On cor sens esser huma justicia e prudencia no pusquen esser en hom, e cor hom haja començament e si en ço que es enjenrrat e mortal, e cor nuyla cosa no pusca hauer començament de si matexa, per aço es maniffestat que Deus es, lo qual dona, per creacio, començament e fi a justicia e prudencia, a la qual dona per subject esser huma.


DE PRUDENCIA E FORTITUDO



SI Deus es, prudencia mes pot saber, que si Deus res no es; e fortitudo ne pot esser pus major que son contrari si Deus es, que si Deus res no es; cor si Deus es, possibil cosa es saber infinida bonea, granea,