prudencia sien en la peyra;[1] e si aço no era enaxi, no seria contrarietat entre los contraris damuntdits. Mas cor la peyra es cors inanimat, per aço es impossibil cosa que en ella pusquen esser contrarietats de virtuts ne de vicis; cor si hi eren, seria cors animat. On si fos impossibil cosa a hom esser en ell imprudencia e erguyl, pus impossibil cosa fora que hi fos imprudencia e erguyl en la peyra. E aço es per ço cor es possibil que en hom pot esser lo contrari de imprudencia e de erguyl. On con aço sia enaxi, e con prudencia e humilitat se couenguen ab esser, e lur contrari ab no esser; e cor lur contrari accidentalment se couenga ab esser, per fer couenir prudencia e humilitat ab no esser; e cor accidentalment prudencia e humilitat se couenen ab no esser per raho de lurs contraris qui accidentalment se couenen[2] ab esser; per aço es maniffestat que si erguyl e imprudencia, e prudencia e humilitat han sobject en que son, quant mes, sens tota comparacio, se coue de necessitat que sia alcuna cosa en la qual pusquen[3] esser sauiesa e humilitat, en la qual no pusquen esser imprudencia ni erguyl, e aquella cosa es Deu. E si aço no era enaxi, seguir sia que la peyra e los corses inanimats, o animats d anima irracional, se couenguessen ab major nobilitat e mils ab esser, que hom, en quant esser huma no s couenrria ab esser possibilitat de virtuts e de vicis. E cor hom es de pus noble natura que los inanimats ne lo irracionals, per
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/75
Aparença