Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

virtuts de hom, sia atorgadora cosa, saluant les condicions del primer arbre; per aço es maniffestat que en Deu son bonea, granea, et cetera.


DE TEMPRANÇA E IRA



INTEMPRANÇA e ira no porien esser en anima sens lo cors, e intemprança e ira no moren en l anima del hom peccador qui mor en peccat hauent intemprança e ira; cor si morien per la mort del cors, couenrrien se mils a esser semblants al cors que a l anima. E con se couenguen mils a l anima que al cors, segons natura corporal e esperitual, e con l anima sia inmortal, per aço roman colpa de intemprança en la anima, e roman ira. E cor a l anima es estat occasio[1] lo cors, coue que l cors sia ressuscitat, e que sia aytant de temps punit per intemprança e ira, con l anima sera durable; e si aço no era enaxi, seria deffayliment de justicia e de perfeccio en Deu, e no seria tan gran contrarietat entre temprança e intemprança, ni entre caritat e ira, e serien destrohides les condicions del primer arbre.[2] E cor totes estes coses serien possibils si resurreccio no era,[3] per aço resurreccio es demostrada, e maniffestada la humana intelligencia. § Cant los tres sauis hagren prouat al gentil, per les flors dels arbres,

  1. Edit. lat. Occasio peccandi.
  2. Condicions dels arbres.
  3. Edit. lat. Et quia haec omnia essent possibilia, si non esset resurrectio, cùm tamen verè sint impossibilia.