Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tot cant es! Gracies, senyer, te fas con te ha plagut remembrar est hom peccador, qui era a la porta de la infinida infernal malediccio. Ador te, senyer, beneesch lo teu nom, e deman te perdo. En tu pos ma esperança, de tu esper benediccio e gracia, e placia t, senyer, que si ignorancia me ha feyt tu menysconexer, la conexença en que me has mes me fassa tu amar e honrar e seruir; e d aqui en auant tots los meus dies ne totes les mies forses corporals ne espirituals no sien en als mas en honrar e lohar tu, e en desirar la tua gloria e la tua benediccio, ne en lo meu coratge altra cosa no sia mas tan solament tu. § Dementre que l gentil adoraua en esta manera nostre senyer Deu, a sa anima vench remembrament de sa terra, e de son payre, e de sa mayre, e de la error, e la infidelitat en la qual eren morts; e membra con tantes de gents qui eren en aquella terra, e eren en via de foc perdurable, la qual via ignorauen, e en la qual eren per deffayliment de gracia.[1] § On con lo gentil remembra aquestes coses,[2] adonchs, per la pietat que hac de son payre, e de sa mayre, e de sos parents, e de totes aquelles gents qui eren morts en sa terra, e hauien perduda la gloria de Deu, adonchs plora molt agrement, e dix aquestes paraules als tres sauis: ¡Ha, senyors sauis! Vosaltres qui tant sots beneficiats dels dons de gracia,[3] ¿con no us pren pietat de tantes de gents qui son en error, e qui no han conexença de Deu, ni a Deu no han grat del be

  1. Edit. lat. Propter defectum gratiae et luminis veritatis.
  2. Paraules.
  3. Edit. lat. O vos Domini Sapienti, qui sic estis illustrati donis supernae gratiae.