Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que n reheben? Ne vosaltres, que Deus ha tant honrats sobre les altres gents, ¿per que no anats honrar Deu al poble en lo qual Deus es desonrrat, en ço que no l amen, ni l conexen, ne son obedients a ell, ne han esperança en ell, ne temen sa alta senyoria?[1] Per Deu vos prech, senyors, que vosaltres en aquella terra anets, e que ls prehiquets, e que mi adoctrinets con pusca honrar e seruir Deu a tot mon poder. E placiaus ensenyar a mi tant que per gracia de Deu e per doctrina vostra, hic sapia e pusca endur a via saludable tantes de gents qui son en via de foc perdurable. § Cant lo gentil hac dites aquestes paraules, cascu dels tres sauis li respos e dix que s conuertis a sa lig e a sa creença.[2] ¡Con, dix lo gentil! ¿E no sots tots tres en vna lig e en vna creença? No so, resposeren los sauis, ans som diuerses en creença e en lig, cor la vn de nosaltres es juheu, e l altre es crestia, e l altre es sarrahi. ¿E qual de vosaltres, dix lo gentil, es en meylor lig, ne si cascuna de les ligs es vera? Cascu dels tres sauis resposeren e dixeren la vn contra l altre, e cascu loha sa creença, e repres al altre ço que queria. § Lo gentil qui ohy que ls tres sauis se contrestauen, e que cascu disia[3] al altre que sa creença era error per la qual hom perdia la celestial benauirança e anaua a pena infernal, si d abans fo en ira e en tristicia, son coratge adonchs fo en major, e dix: ¡Ha, senyors! ¡E en con gran alegrança e esperança me

  1. Edit. lat. Nec de ejus misericordia sperant recipere gratiam, nec timent ejus altissimum Dominium prorsus oblitae ejus excellentissimam potestatem.
  2. Edit. lat. Quod converteretur ad suam fidem et legem, et sic quilibet sapientum in responsione contradicebat alteri.
  3. Dehia.