Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/81

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


hauiets mes! ¡E con gran tristicia hauiets gitada de mon coratge! Mas are me hauets retornat en molt major ira e dolor que esser no solia;[1] cor yo, apres ma mort, no hauia temor de sostenir trebayls infinits. Mas are son segur que si no son en via vera,[2] que tota pena esta apareylada a turmentar la mia anima apres ma mort, perdurablement! ¡Ha, senyors! ¿E qual ventura es aquesta qui me hauia gitat de tan gran error en que era la mia anima? ¿ne per que la mia anima es retornada en molts pus greus dolors que les primeres? Dient lo gentil aquestes paraules, no s poch abstenir de plorar, ne la desconsolacio en que era no la us poria recomptar. § Longament estech lo gentil desconsolat, e sa anima en greus pensaments fo longament trebaylada; mas a la fi lo gentil prega los tres sauis, con pus humilment e pus deuota poch, que ells se desputassen[3] denant ell, e que cascun dixes sa raho con mils pogues ni sabes, per tal que ell vehes qual d ells era en via de salut.[4] E los sauis resposeren dient[5] que ells desputarien volenters denant ell; e ans que ell fos vengut en aquell loc, ja eren en volentat que desputassen, per enquerre e saber qual d ells era en via vera ni qual en error. § La vn dels sauis dix: ¿Qual manera haurem en aquesta desputacio en la qual volem entrar? E la vn altre dels sauis[6] respos: La meylor manera que nos podem hauer, ni per la qual mils e enans podem declarar veritat a aquest senyor saui gentil, qui tan coralment nos prega que li

  1. Edit. lat. Quam ante habebam.
  2. Edit. lat. In via salutari.
  3. S esputassen.
  4. Edit. lat. In via salutifera veritatis.
  5. Dients.
  6. E la vn saui.