e que la granea de cascun sia infinida essencia per[1] totes les virtuts e per[2] tots los lochs. § Lo juheu respos e dix: Certa cosa es que en lo cors compost, cascun element termena en l altre, segons sa propria virtut; cor lo poder del foch termena en lo poder de l aygua que li es contrari, e lo poder de l aygua en ceyl del foc, e aço mateix se segueix del aer e de la terra. E enaxi con termenen[3] la vn en l altre en virtut,[4] enaxi termena la operacio de cascun en la operacio del altre, per ço cor son lurs obres diuerses e contraries. E per aço cascun dels elements desija esser simple, e per si mateix, e sens los altres elements;[5] cor mils se couenrria ab son esser mateix e ab sa virtut matexa, si podia esser sens los altres,[6] que no fa con es mesclat ab los altres. E per aço es maniffestat que si eren molts Deus, seria lo poder e la bonea et cetera de cascun, termenada e finida en lo poder et cetera de l altre; e fora meylor vn Deu qui fos en sa essencia matexa e en son poder et cetera, que tots aquells Deus; e mils se couengra ab esser: e pus impossibil cosa fora que en ell fos enueja, erguyl, e imperfeccio, que si fos mesclat ab altres Deus. E cor la major nobilitat, e ço per que Deus mils se couenga ab esser, coue esser atorgat, segons la condicio del primer arbre; e cor fe, esperança, caritat et cetera, se poden mils couenir ab bonea, granea et cetera, en poden esser majors e pus contraris als vicis. Per aço es demostrat per estes condicions, que vn Deu coue esser
