de necessitat. § La terça raho es aquesta: Si fos vn Deu qui fos en vn loc en si mateix tan solament, e altre Deu fos part aquell Deu en altre loc, e altre Deu fos part en aquell loc,[1] couengra que fos vn Deu infinit qui termenas e compreses aquells Deus, e aquell se couengra mils a esser Deu que ls altres. E si aço fos enaxi, seguira s que l Deu major fora infinit, fora los altres Deus menors, e fora termenat e finit en los Deus menors, segons les sis dresseres qui s couenen a tot ço que sia conlogat en loc, ço es a saber, alt e baix, destre e sinestre, e denant e detras; e si ho fos, couengra[2] que fos cors; e si fos cors fora finit, cor tot cors coue esser finit,[3] per ço cor se coue a forma, e a superficie, e a materia. On con sia contradiccio que Deus pusca esser finit e infinit, e lo Deu major seria finit en los Deus menors, e seria infinit part los Deus menors;[4] per aço es maniffestat que impossibil cosa es que sien molts Deus, mas vn Deu[5] tan solament, sens la vnitat e la singularitat del qual no s couenrria ab ell perfeccio de bonea, granea et cetera. § Dix lo gentil: Possibil cosa es que sia vn Deu en vn loc, e altre Deu en altre loc, e axi que sien molts Deus, infinits en obra[6] e finits en quantitat. § Lo juheu respos: Perfeccio de bonea, granea, eternitat, poder et cetera, se coue ab infinitat de essencia on sia perfeccio de bonea, granea et cetera; e descoue s ab fi qui sia en coses termenades en loc, e multiplicades en nombre; cor
- ↑ Edit. lat. Et alius Deus esset juxta illum in altero loco, et alter Deus juxta illum in altero loco similiter.
- ↑ Edit. lat. Sequeretur.
- ↑ Edit. lat. Finitum in propria quantitate.
- ↑ Edit. lat. Et esset infinitus in se ipso.
- ↑ Es que sia mas vn Deu.
- ↑ Infinits en nombre. Edit. lat. Infinitus in operibus.
