Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de necessitat. § La terça raho es aquesta: Si fos vn Deu qui fos en vn loc en si mateix tan solament, e altre Deu fos part aquell Deu en altre loc, e altre Deu fos part en aquell loc,[1] couengra que fos vn Deu infinit qui termenas e compreses aquells Deus, e aquell se couengra mils a esser Deu que ls altres. E si aço fos enaxi, seguira s que l Deu major fora infinit, fora los altres Deus menors, e fora termenat e finit en los Deus menors, segons les sis dresseres qui s couenen a tot ço que sia conlogat en loc, ço es a saber, alt e baix, destre e sinestre, e denant e detras; e si ho fos, couengra[2] que fos cors; e si fos cors fora finit, cor tot cors coue esser finit,[3] per ço cor se coue a forma, e a superficie, e a materia. On con sia contradiccio que Deus pusca esser finit e infinit, e lo Deu major seria finit en los Deus menors, e seria infinit part los Deus menors;[4] per aço es maniffestat que impossibil cosa es que sien molts Deus, mas vn Deu[5] tan solament, sens la vnitat e la singularitat del qual no s couenrria ab ell perfeccio de bonea, granea et cetera. § Dix lo gentil: Possibil cosa es que sia vn Deu en vn loc, e altre Deu en altre loc, e axi que sien molts Deus, infinits en obra[6] e finits en quantitat. § Lo juheu respos: Perfeccio de bonea, granea, eternitat, poder et cetera, se coue ab infinitat de essencia on sia perfeccio de bonea, granea et cetera; e descoue s ab fi qui sia en coses termenades en loc, e multiplicades en nombre; cor

  1. Edit. lat. Et alius Deus esset juxta illum in altero loco, et alter Deus juxta illum in altero loco similiter.
  2. Edit. lat. Sequeretur.
  3. Edit. lat. Finitum in propria quantitate.
  4. Edit. lat. Et esset infinitus in se ipso.
  5. Es que sia mas vn Deu.
  6. Infinits en nombre. Edit. lat. Infinitus in operibus.