Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que l mon es creat, e que Deus[1] li pot donar fi, pus que ell lo ha creat[2] de non re, es luny considerar que Deus pusca no esser. E cor la consideracio qui s coue mils a considerar lo gran poder diuinal[3] sia mils atorgadora, per aço es maniffesta cosa que l mon ha reebuda creacio per lo gran poder diuinal.


DE PERFECCIO E CARITAT



PERFECCIO e caritat signiffiquen en les coses d aquest mon, que l mon es creat; cor lo foc e ls altres elements enserquen lur perfeccio enjenrrant e corrompent les coses enjenrrables e corrompables[4] en les quals lur perfeccio no atroben. E per aço dia e nit no fan mas enjenrrar e corrompre per l apetit natural, lo qual han a lur compliment. On si l mon fos eternal sens començament, eternalment sens començament hi fora[5] deffayliment en l apetit natural elemental, e hi fora[6] generacio e corrupcio, e no fora primer hom, ne primer arbre, ne primera bestia, ne primer auceyl, e axi de les altres coses. E si primer no fos en les coses damuntdites, impossibil cosa fora que hi fos darrer; e si no hi fos,[7] infinidament los elements hagren imperfeccio, e desijaren perfeccio, e nuyl temps no la hagren; e aço es inconuenient, e contra la influencia

  1. E Deus.
  2. Ell la creat.
  3. Poder de Deu.
  4. Corruptibles.
  5. Si fora.
  6. E si fora.
  7. E si ho fos.