de la perfeccio diuinal, qui egualment e eternal fora causa a imperfeccio e a desirada perfeccio; lo qual desirer[1] fora imperfect, si eternalment desiras e nuyl temps no aconseguis son compliment.[2] E cor aço sia inconuenient, segons la perfeccio e la amor diuinal, per aço es demostrat que l mon es creat,[3] e que la imperfeccio ha haut començament, per lo qual es signifficat compliment. § Lo juheu dix al gentil: Signifficat e prouat hauem per natura corporal que l mon es creat. Are ho volem prouar per la natura esperitual, ço es a saber, per la anima. Maniffesta cosa es a la humana intelligencia que la anima racional no s pot sadoylar en aquest mon; e per aço, enaxi con corporalment los elements se mouen a ensercar lur compliment, e no atroben aquell, segons que damunt hauem dit, enaxi la anima esperitualment enserca son compliment, e no atroba aquell;[4] cor cant ha vna cosa qui ha desirada hauer sempre, ne desira altra.[5] E cor aço sia imperfeccio de caritat, per aço es signifficat que anima es creada, cor si fos eternal, no hagra imperfeccio; e si ne hagues, la sobirana perfeccio e amor, ço es a saber, Deus, fora causa a eternal imperfeccio, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es signifficat que la anima es creada. E per la creacio de la anima es signifficat que la natura del cors es creada; cor si l anima, qui es de pus
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/96
Aparença