Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/97

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


noble natura que la natura del cors es creada, quant mes coue que l cors sia creatura; cor si no ho era, lo pus noble se couenrria ab no esser, e lo menys[1] noble[2] ab esser e ab eternitat; e aço es contraria cosa a la perfecta caritat de nostre senyer Deus.


DE PERFECCIO E JUSTICIA



EN Deu se couenen perfeccio e justicia; on con prouat sia en lo primer libre, que resurreccio sia,[3] per aço es signifficat, per resurreccio e per la flor damunt escrita, que l mon es creat; cor si l mon era eternal, couenrria que eternalment Deus creas materia ordial[4] d on fos compost cors de racional; cor la ordial materia d aquest mon no abastaria a tants corses animats, ressuscitats, hauent merit o colpa, per la qual couenen esser ressuscitats, segons la perfecta justicia de Deu. E cor no sia couinent cosa atorgar que Deus infinidament cresca la ordial materia, ni l loc que li coue, ne que Deus no haja perfecta justicia, per aço es inconuenient cosa negar creacio; e affermar que l mon sia eternal sens començament; e es negacio per la qual nega hom que l mon haja quantitat finida, ne no sia en loc finit; e es negacio de on se segueix affermacio que Deus eternalment sia

  1. E l menys.
  2. Edit. lat. Et hoc, quod est ignobilius.
  3. Edit. lat. Resurrectionem necessario esse futuram.
  4. Edit. lat. Primam materiam.