Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


creador de animes, e de corses, e de lochs infinits en nombre; e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres, e es contradiccio.


DE ETERNITAT E SUPERBIA



SI eternitat e superbia se couenguessen, seguira s que eternitat se couengues ab superbia contra humilitat, qui s coue ab bonea, granea, poder, sauiesa, amor, e perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que eternitat e superbia se descouenen; per la qual inconueniencia es signifficat que la natura qui es subject a superbia, ço es, natura de hom, se descoue ab eternitat; per la qual inconueniencia es donada maniffestacio que l mon sia creat. § Respos lo gentil, e dix: Humilitat e superbia son contraris, e hom es subject a humilitat: donchs, si natura de hom se coue ab eternitat, qui s coue ab humilitat, hom es de natura eternal per humilitat, e es de natura creada per superbia. § Lo juheu respos: Ço en que eternitat diuina se coue ab humilitat contra superbia en hom, es per influencia de do de gracia, dat a hom contra puniment de superbia; e per aço es signifficada vna eternitat qui es appelada en lati evum, e es eternitat qui ha començament e no ha fi, e es creada per la sobirana eternitat qui es sens començament ne fi; la qual la ha