creada per guasardonar hom per humilitat, e per punir hom per superbia, per ço que hom, eternalment sens fi, haja conexença de les flors del primer arbre. § Si l mon fos eternal, hom fora de natura eternal, e fora en loc eternal; e la eternitat de Deu no fora contraria a superbia ni a hom erguylos, con es si l mon es creat; cor superbia, e hom, e sa natura, e lo loc en que es, foren eguals en durabilitat a[1] la eternitat de Deu. E cor ço per que les virtuts de Deu sien pus contraries a[2] los vicis, coue esser atorgat, segons les condicions del terç arbre,[3] e si l mon es creat, les virtuts de Deu se n maniffesten mils esser contraries a superbia, que si l mon es eternal, per aço es signifficat que l mon es creat.
SI l mon es creat, major concordança ha entre esperança e caritat en amar Deu, e en confiar se en Deu, e pus contraries son contra lurs contraris, qui son vicis, que no es si l mon es eternal.[4] Cor major gracia ha Deus feyta a hom, si a ell aço que menuga, e beu, e ha mester a ses necessitats ha donat, ço es, esser qui no solia esser res de esser eternal, que no hagra si hom e les coses que ha mester fossen de
