Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/148

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat validada.


Tell. Ay, Piula, amiga! ¿cóm he d'alegrarme

Si'mté'l pare lo péu sempre al ferrarme?
¿Sempre he de estar tancada,
Sense poder eixir una vegada
Ni á lo sol ni á la sombra?
Cóm vols qu'estiga alegre en tanta pena?
Una dona com jo, ¿no es trista cosa, -
No tindre qui en lo niu li fique brosa?

Piula. Calla, calla, no plores,

Que be pot ser que abans de poques hores
Estigues já casada;
Perque huí ja ha vingut una embaixada
De Matarot que á demanarte envia.

Tell. Així que fora! ay, que bé em sabria!

Y quín nom dius que te lo que'm demana?

Piula. Matarot, rey de la Jina ó de la Jana.
Tell. Matarot! may quin nom! cosa mes lletja!.

Si en mí se vol casar, cóm no em festetja?
Mal nom te pera les dames!
Deu me lliure de caure entre ses cames!
Y tú, Piula, l'has vist?

Piula.  Si moltes voltes

Pelant fotjes lo vin per Carnistoltes
Y atra volta allá en Cotes
Estaba en un sequiol peixcant granotes.

Tell. Es home de bon tall, de bona traça?
Piula. Escoltam y et diré tot lo que pasa.

Lo rey Matarot, senyora,
Es home tan ben tallat,
Que no hiá en tota la Llontja
Qui li pose el pén dabant.
Ample de pits, gros d'espales;
Los múscles com uns bastaix,