Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/149

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Els braços com dos biguetes,

Y com dos forques les mans;
Y així en igual proporció
Es de lo mig en aball:
Parle de lo que li he vist,
Que lo demés éll s'ho sap.
Les cames com dos ballestes,
Pero que no es estebát;
Els péus de ratjola y mitja;
Lo ventre com un tabal;
Lo cap com nna barcella;
La cara com un jagant;
D'assó lo que mes li agracia
Es una berruga el nas,
Com una grosa albartjina,
Que fins la barba li cau;
Com te la boca esgarrada,
Y les dents pareixen claus,
Sobre les dents la berruga,
Pareix que diga: mentjau.
Les orelles llargues y amples,
Sobre les galtes pentjant,
Van fent aire á la berruga
Com si fosen ventalls.
Uns ullasos com un jónech,
Ni vé negres, ni vé blaus,
Perque son d'estrany color
Entre vert y naquerat.
Si veres la cabelllera!
Cert que la hí pota emvetjar
Pera afetgir á la cúa
Del caball mes regalat;
La barba la te molt negra,