Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Y com es barbicerrat,

Per entre la gimenea
Pareix qu'estiga aguaytant.
En fi, senyora, es tot éll
Un ramellet acabat,
Que gallardament compon
Les mes belles flors del camp.
Lo liicsó, la regalicia,
Lo all porro, lo lliri blan,
lo morritort y la ruda,
La col, lo rabe y lo nap.

Tell. Pnix amiga, es molt polit,

Si es com tú me l'has pintat,
Qu'els homens es bo que siguen
Molt membruts y apersonats.
Y qué haurá respost mon pare?
Lo cor se me va calfant,
Puix si mon pare fá el ase,
Jo començaré á bramar.

Piula No tingues pena, senyora,

Que traçes no en faltarán.
Jo faré que en éll te cases
Si tú ho deixes en mes mans;
Pero m'has de dar paraula
Que en Grumet me casarás
Lo privat de Matarot.

Tell. Quede desde ara atjustat.
Piula. Y cóm sabrem lo que pasa?
Tell. Tu que saps disimular,

Ves, y com qni no es d'aixó,
Procurau esqudrinyar.
Jo m'en entre á lo aposento,
Perque si vé en lo entretant,