que real y positivament vá existir, com ho demostrenn los datos que baix insertem[1], éll ne fon y no altre en veritat, qui ab son joliu ingeni produhí les divertides composicions qu'el formen.
Per lo mes d'Abril de l'any de 1624, y en la vila de Sant Matheu, vingué á la llum de la vida Francesch, lo fill de Blay Mulet y Monserrada Querol, per los qu'en la edat de la infantea fon dedicat á les faenes del camp, fins que, segons conta la tradició, pasant un dia per cert punt ahon hi habia un pou ab son brocal de pedra, y fixanse en que la constant roçadura de la corda habia, poch á poch, obert unu fonda cavitat sobre la dura vora d'aquell, esclamá, posehit d'un arranch d'entusiasme:—«¡Si aquesta fluixa corda d'espart ha pogut penetrar adintre la dura pedra, també jo, per dur qu'el tinga, he de ferne entrar en lo meu cap l'estudi!»— Y tirant á rodar lo cabacet ab que anaba á femetjar, mamprengué dellavors l'estudi de les lletres, en les que, anant lo temps, ferme sempre, y confiant ab sa propia força de voluntat, consegui conquerirse una lluida carrera y deixarnos lo grat recort que la fama li conserva encara entre nosaltres.
De quins pogueren serne los Mestres del Pare Mulet en l'epoca de llurs primers estudis, no ens ha segut posible l'adquirir cap de noticia; puix sols se sap qu'en mes creixcuda edat vá ingresar,
- ↑ Pláunos molt donarlos así les gracies á los senyors En Joseph M. Torres y En Francesch Vives, per haber tengut la amabilitat de facilitarnos alguns d'aquestos apreciables apunts.
