Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/187

Mat.	Detinte, rey Tabalada! Deixa els açots de la má, Que está ta filla guardá A salvaguardia real. Em coneixes?

Tab.	No eres l'home Qu'et fintjixes mata-rates? Te he dat en m'ha casa entrada, Y tú en lloch de matar rates M'has matat la pasterada.

MAT.

Jo soch, més no á matar rates, Tellines vinch á matar; Que les tellines de terra No son fácils de agafar Víula una volta, mirantla Perque no la viu de pas, Y del ou al bou com dihuen Quedí de ella enamorat. Soch el gran rey Matarot, Aquell que pegant un bram, A Carlo Magno espantí Y al Cid el fiu tremolar: En una barca de canya En l'Albufera embarcat, No vaig deixar fulla verda En les costes de Alfaraig. Entrí en Valencia la bella, Y per un festen en llá, Al gran Miramamolí Fiu com un drap mal llavat. Entre Rascanya y Robella Molts coneixen estes mans, Lo que feren estes ungles En dos tropes de soldats;