Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/188

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Vaig arribar á la Llontja

En un gros pedrer al cap;
Já les torres tremolaben,
Já tremolaba el Tros-alt,
Y veent que tots se rendien
Alsí bandera de pau.
No hiá rey que no'm tremole;
Los quatre de millor tall
Qu'es troben en la baralla,
Están sempre á mon manar.
Estes y altres valentíes
He fet, com tot lo mon sap,
Y últimament á Tellina
Dins de la contja he peixcat,
Y tinch per matjor haçanya
A Tellina haber pillat,
Que guardar oros y moros
Y mil castells encantats.
Volguí lograrla en quietut,
Y per la rahó de estat
Fiu embaixador, y en éll
Te la envie á demanar;
Negáresmela, y entonces
Putjantme la mosca la nas,
Mes encés que un pebre roig,
Mes que morritorts picats,
Mes que un ariçó puntjós,
Mes que una retrama amarch,
Mes vengatiu que una dona,
Mes que un tartamut parlant,
Y mes que dos toros braus,
Determiní móuret guerra
Y portaro á foch y sanch.