Vés al contingut

Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/189

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Juntí la gent, llançí bando,

Y m'armí de punta en blanch.
Lo conde Grumet entonces,
Veentme tan desesperat,
Me vá donar esta traça
Que já has vist, y que com saps
Fiu com qui vaig matant rates;
Crídesme y em fas entrar,
Déixesme en Tellina asoles,
Peu per peu y ansa per ma.
¿Puix quí haurá tan regran asse
Que estant propet del alfals,
No pendrá dos bossins d'herba
si ella es tendra y éll té fam?
Per qué crides y qué et queixes?
Qué vas fent el embobat?
Quí te fica en fer jumensos.
Pera qué crits ni barrats,
Si Tellina es ma muller?


Tab. Gica y aixó es veritat?


Tell. Sí, senyor pare.


Tab. Y est'home

Es Matarot?


Tell. Clar está.


Tab. Y tú el coneixes bé?
Tell. Em poden

Engañar á mí els senyals?


Tab. Digues quins son.


Tell. Tinch vergonyes.


Tab. Carro, no te espliques mas

No digues que tens vergonyes,
Ma filla, no digues tal;
Tota dona de vergonyes