Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/189

Juntí la gent, llançí bando, Y m'armí de punta en blanch. Lo conde Grumet entonces, Veentme tan desesperat, Me vá donar esta traça Que já has vist, y que com saps Fiu com qui vaig matant rates; Crídesme y em fas entrar, Déixesme en Tellina asoles, Peu per peu y ansa per ma. ¿Puix quí haurá tan regran asse Que estant propet del alfals, No pendrá dos bossins d'herba si ella es tendra y éll té fam? Per qué crides y qué et queixes? Qué vas fent el embobat? Quí te fica en fer jumensos. Pera qué crits ni barrats, Si Tellina es ma muller?

Tab.	Gica y aixó es veritat?

Tell.

Sí, senyor pare.

Tab.	Y est'home Es Matarot?

Tell.

Clar está.

Tab.	Y tú el coneixes bé?

Tell.

Em poden Engañar á mí els senyals?

Tab.	Digues quins son.

Tell.

Tinch vergonyes.

Tab.	Carro, no te espliques mas No digues que tens vergonyes, Ma filla, no digues tal; Tota dona de vergonyes