P. Francesch Mulet: debem tenir presents, no sols, com alguns ho fan, les javacanades que de la sehua ploma ixqueren, ό se li hatjen després atribuït, sino també tots aquells merits que sobreixen en éll; y que seria negarlils ara, voler, sens mes ni mes, robarli la part de gloria que li pertoque.
Condenem, en bon hora, tot lo que digne de vituperi siga en lo P. Mulet, pero no per aixó deurem deixarne de aplaudir y lloarli sempre lo que, justament, mereixca nostres alabances ó nostres aplausos.
Moltes son, en veritat, les composicions mes ό manco lliures, que, com á tots los poetes populars, se li han atribuït al P. Mulet; pero de totes elles, únicament habem admitit pera formar la present col·lecció, aquelles que, nosolamenfs per ser desde antich conceptuades com á llegitimes filles de sa malicciosa musa, concepte en que persones lletrades abunden encara, estábem en lo cas d'aceptarne, sinó també per serne ademes molt rahonable, com diem en la primera plana d'aquest llibre, la tradició que d'elles fins lo dia de huí nos han tramés los nostres avis, tradició, per altra part, conforme en un tot ah lo caràcter bullanguer y ditjaratjero de lo satírich dominiquino.
Y fíxense los llegidors en que, al calificar nosaltres de molt rahonable l'antiga tradició de que parlabem, nos habem fundat, principalment, en la gran semetjança, per no dir identitat d'estil y de llengnatje, qu'en les poesies per nosaltres recullides en aquest aplech campetja, lo qual, agregat á que los géneros á que perteneixen y los asunts qu'en elles se tracten, en los que,
