Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

ralment, tots contribuixen á demostrarnos, no solamens que lo P. Mulet va existirne, sobre lo qual já no cap dupte ningú, sino també qu'éll y no altre, com se suponía, ne fon lo verdader autor d'estes obres.


 Si de lo estil y Ilenguatje d'estes festívoles composicions fora lo nostre objecte l'ocuparnos en este lloch, no seria, per cert, molt favorable lo juhí que d'elles faríem; pero sent altre lo fi que nos habem proposat, únicament dirém aixina de pasada, que, á pesar de serne jabacanes y de mal gust en molts casos, no carixen d'ingenioses y fins algunes vegades bellísímes imátjens, com per eixemple, quant en Los Amors de Melisendra posa en boca de Gayferos y lo Rey lo següent diálech:

Gayf.  ¿Y saps
Lo que talla aquesta espasa?
¿Saps lo valor de aquest bras
Fins ahon aplega?—¿No has vist
Véndre alborços enfilats Ab
un junch?
Rey.  Sí.
Gayf.  Puix tants moros
Quants m'en eixiran dabant
Los enfilaré en la llança,
Y m'els enduré enrastrats
Com alborços; y si alguns
Lo caball em van rodant
Per llevarme á Melisendra,
Los barrets bermells del cap
Los desfaré á coltellades,
Tan menuts, que pensarán
Qu'el cel ha sembrat roselles
Sobre les herbes del camp.