La comedia Los Amors de Melisendra que habem citat, encara que no atja conseguit ni de molt la popularitat que la tan celebrada ab lo títol de La infanta Tellina y el Rey Mataró, pera nosaltres, tant per la forma com per l'argument, sempre valdrá literàriament parlant, molt mes qu'esta, à que de prou li exedix en mérit.
D'aquesta comedia, diu lo molt erudit En Pere Salvá y Mallen, en lo preciós catálech de la Biblioteca de Salvá, que «si be comunment los valencians la coneixen ab lo títol de La Infanta Tellina y El Rey Matarot, en lo eixemplar manuscrit en quart que'éll ne tenia, se titolaba: «Comedia famosa y nova de cent anys, Secret de peixcar tellines y traça de agafar rates», y ademes, qu'enjamay habia segut estampada per estar escrita ab prou de llibertad y contenir espresions no del tot honestes.»
Les dos comedies referides, de les quals la primera consta de quatre jornades y la segona de tres, perteneixen á lo qu'en lo dia ne diem género bufo, y que alguns, equivocadament, ne crehuen qu'es d'invenció moderna.
Llarch y fastidios seria pera los que llitjen estes mal tirades ratlles, si anarem senyalantne así los mols intencionats epigrames, graciosos gistes, pensaments aguts, belles imátjens, com l'anteriorment copiada, y no pochs troços de solta y fácil versificació en que les composicions del Quevedo valenciá abundetjen; y no sent altre, com hem dit já, lo propòsit qu'abriguem, que fer conèixer los treballs literaris de lo celebrat poeta de qui fins así venim ocupantnos, preferible creem feme punt y apart en este asunt, deixant en ampla llibertat als lectors pera que formen lo -seu cabal juhí sobre'l mateix.
Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/23
Aquesta pàgina ha estat validada.
