Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/26

Lo constant y lo prudent;
Lo relijós y lo cast;
Lo llegal y lo perfet.
Estich jo tan agrahit
De les mercés que de éll reb,
Que per, éll de bona gana
La vida que tinch pedré.
Jo les vullch á totes tant
Que en sentirles que les sent,
En lo meu cos se belluga
Lo cor, lo feche y lo lleu.
No sé jo, per vida mehua,
Manyo meu, lo que m'han fet,
Que já no me trobe alegre
Lo dia que no les veig;
Puis apenes jo demano
Per una, quant diligens
A parlarme molt alegres,
Per una m'en ixen tres.
Fánme pasar á la reixa;
Ríchme un rato, pase el temps,
Y si están molt ocupades
No parlem per lo rallet.
Per miracle pera mí,
Sol haber impediment,
Que corojo no só devot,
Lliure estich de un mal succés.
¡Si saberes lo que pasa
Un devot! jo sé molt bé,
Que un marit no patix tant
En una orada muller.
Un devot, si hó consideres,
Feste conte que es un prés,