Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/38

—Senyora, vaig en seguida,
Que tinch un poquet que dirli.
Pero ha de ser de secret.
—Senyora, así está el capser.
—Senyora, prenga els codonys,
Les panses, y los cardets,
Los tapias, y lo cresol,
La antorjera y lo meger.
—So Oliver: ¿cóm s'ha olvidat
De portarme lo paper?
—Per cert, que no tinch memoria;
De matí li'l portaré.
—Prenga, puix, eixe cabás,
Y en l'hora, de matinet,
Comprem set dinés de fulles
Y un parell de melonets;
Y dos onces de satjí,
Mire que es molt menester.
De matí, senyor Vicent,
Un mes en sá que no el veig;
Avise al doctor Curfá.
—Molt bé está; Jo avisaré.
—Oliver, tanque eixa porta,
Que es de nit ara mateix;
Vicent, encenga eixa llàntia,
Que tineb un poch de quefer.
 Aquestes coses me causen
Molt gran entreteniment;
Asó es lo que gust me dona,
Que es aire tot lo demés.