formavan duas altras petitas illas, y en Catalunya la costa la dibuixavan las montanyas de Prades, que per las de Balaguer tocavan al mar; per la illa d' Igualada, qu' en aqueix temps sortí de dins lo mar, y per aquella altra illa primitiva del Tibidabo que anava de Barcelona fins prop Gerona. Los Pirineus quedavan formats en tota la seva longitut estenentse per Catalunya fins Sort, La Seu y Ripoll.
Un cert número d' illas que sortiren per la part d' Aragó y Castella senyalavan la tendencia à umplirse del golf pirenaich, ó sia a unirse l' occident y l' orient de la Península.
Durant lo primer período de la segona edat de la Terra, quan los mars triássichs, fou quan sortí de las ayguas la part baixa de la provincia de Gerona, en lo seu límit ab la de Barcelona, produhintse aquellas tres capas de rocas — d' aquí son nom de triassich — formadas d' una primera capa ó estrato de rocas d' arenisca abigarrada, sobre la
qual vingué un altre de calisa conchífera, per lo gran numero de conchas-petxinas, qu' en ella 's troban aixís anomenadas, coronadas per una de margas irisadas, contenint en mitj d' ellas grans dipósits de guix y de sal.
A mes de la part dita de Gerona, tota aquella altra d' allá de Mirabet, sortí igualment del fons del mar.
Apareix en la fauna d' aquest período un ser extremadament curiós, lo Labyrinthodon pahygnathus, aixó es, una mena de tipo intermediari entre lo cocodrill y la granota.
La flora continúa sent la del período primitiu, ab lo sol aument de las primeras plantas dicotiledóneas.
A l' época de que acabem de dar una idea, succehí la dels mars jurasichs, que tingué poca ó cap importància per la formació de Catalunya. Determina lo carácter mineralógich l' aparició de las calisas, mes ó menys compactes ó eolíticas alternant ab capas de margas y argilas, que adquireixen en lo segon dels dits períodos gran aixampla, y's poden estudiar en la provincià de Lleyda, en las illas
Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
