Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Entra ara lo globo en lo seu tercer período de formació, aixó es en lo período terciari segons los geólechs.
 Com los mars estavan plens d' illas que deixavan entre ellas canals, estrets: y golfos, l' acció disolvent d' una atmosfera qu' encara cremava, triturant las rocas qu' en lo período anterior havían sortit dessota l' aygua, las hi tornavan á tirar desmenusadas, omplint per lo seu compte los dits mars, golfos, estrets y canals.
 Aqueixos esbocinalls conglomerantse dintre de las ayguas en massas més ó menys considerables y sens cap regularitat, al rebre l' empenta del interior donavan naixement á aquesta maravella catalana que avuy se diu lo Montserrat.
 Lo terreno numulítich te en Catalunya una importància tan extraordinaria que los més grans geólechs lo han pres per tipo d' estudi.
 Si produhí aqueix período lo Montserrat, ja está dit, que totas aquellas terras d' Igualada, Castell Olí y Castellvell sortiren junt ab la perla de las montanyas catalanas, y ab lo Montserrat sortí aquella altra maravella de las salinas de Cardona. Veus aquí lo Noya que ja comensa á correr encara que 's passin mils y mils anys sens que las sevas ayguas servescan per fer paper, portantlas al mar, no barrejadas ab las del Llobregat, sinó desembocant á lo seu costat en lo que 'n podriam dir lo golf de Martorell; y al Cardoner nàixer de cop y de cop portar las sevas ayguas al Llobregat.
 Lo Ilach de Vich desapareix deixant enterradas millons de petxinas y de peixos. Lo Ter furgant y furgant s' obrí un canal per la plana que prengué lo lloch del llach, y corrent per las Guillerías y las parts de Gerona, anava y venia de assí per allá, portat per los trontolls de la terra al aixecarse en aquells llochs; veus aquí, perquè té aquella forma de mitx cercle.