Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Si haguessem de parlar de totas las classes de fòssils qu' en la plana de Vich, per no citar altras parts, se trovan, la feyna seria llarga; un francés de molt renom, Mr. Vezian n' ha contat ja trenta dos especies, lo que no hem d' extranyar, per lo mateix que ja casi bé totas las actuals especies animals corrian per la terra, lo mar ó l' ayre. Y fins n' hi havia d' altres qu' ara no hi son, mes en cambi n' hi faltava una, y per cert la més principal, l' home.
 Donchs, ¿ja poch li deu faltar à Catalunya per ésser formada? puig aixís es, tirém una ullada á lo seu estat avans del últim período de la seva formació.
 Tota la montanya quedava constituida, y sols en l' Ampurdá entrava encara lo mar, de modo qu' en lo golf de Figueras desembocavan la Muga, lo Fluvià y lo Ter. Del Ampurdà xich també sols n' havia fora la part més alta, tot lo que avuy n' es montanya, l' altra part estava encara en lo fons del mar. Las Medas entravan per dins lo que avuy es costa.
 Lo Mediterrani anava molt per dalt del Panadés, lo camp de Tarragona no existia y tampoch lo Priorat.
 Tot lo que avuy es la conca del Ebro, en la part plana, era un golf del Mediterrani, puig tancat per la part alta quan s' aixecaren los monts Cantàbrichs, sols comunicava ab lo nostre mar per los estrets de Valencia, y per lo estret de Tortosa lo més caudal.
 ¿Quants sigles trigá á omplirse lo golf del Ebro? ¿Quí ho podrá dir may!
 Lo cert es que arribá un dia en que per lo treball creador de l' atmosfera y per l' acció de las ayguas, lo golf, tancat ja per la part de Tortosa, se convertí en un gran llach. Lo sediment que devallava en lo seu fons, puig la formació lacustre del Aragó es innegable doná lloch á aquellas capas ó estrats de rocas calissas y arcillosas de que está formada la conca del Ebro.
 De la mateixa manera s' omplian los golfos del Ampurdá, Priorat y Cimp de Tarragona, separant d' ells un