Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


I*» d' un os pogueren alguns d' ells resistirlo; los aucells de mils colors y de hermosas y galanas plomas fugiren de la nostra terra, espantats, no per aquells altres de curtas plomas, bech fort y encorvat, d' ulls d' oliva y garra d' esparver que baixavan de qui sab ahont; sinó per lo fret que glassava fins l' ayre. Las plantas tropicals se secaren en mitx l' estiu de la seva vida, negant al home los fruyts per lo seu aliment; los animals que avuy venen d' América fugiren de la nostra terra cap al mitxjorn, buscant ab lo Sol un país de calor; V home sols no fugí; sols l' home disputava á n' aquellas neus que baixavan del polo á unirse ab lo glas dels Alpes y dels Pirineus [1] la terra que guardava los ossos calcinats dels seus pares. ¡Quants pochs se 'n salvarian! Menys de segur que si portavam ara una colònia d' africans al mitx del polo.
 ¿Per qué las cosas passaren aixís? ningú ho sab. Qui creu que aqueix gran cambi fou ocasionat per haverse aixecat l' interior del Àfrica, qui per l' enfonzament de l' Atlántida ó aixecament de la serra dels Andes ó de l' America, qui en fi, per haverse trastocat un poch lo eje de la terra.
 Lo cert es, que lo nostre hemisferi muda completament, y quan la cosa s' assossegá, los homens qu' escaparen ab vida 's trovaren que ja havian d' anar vestits ivern y estiu, que allavors comensaren á conèixer, que per conte de cocos los arbres no donavan sinó aglans, y que si volian resistir la pressió de l' atmosfera, s' havian de construir una casa ó ficarse dins una caverna, y treballar la terra per haverne fruyt, y cassar animals, rompent l' antiga amistat, per menjar carn, allavors, per primera vegada necesaria per la seva vida.

 ¡Ab aquinas llàgrimas més amargas no ploraria l' home

  1. Lo pcríodo glaciari que no ha sigut, que sapiguem, gayrc estudiat en Espanya, ho ha sigut ab profit per lo que toca á Catalunya, puig En P. Alsíus y Torrent en los seus Estudis geológichs publicats primer en La Renaixensa y ara reproduhits y completats en la Revista de literatura ciencias y artes de Gerona, lo ha estudiat ab tota detenció, fent constar, que los blochs errátichs que 'l caracterisan se trovan per la part de Camós, prop de Banyolas, així com cu la montanya de Porqueras.