Zoolog., gener de 1851), esmenta breument les seves raons per creure que determinats trets “sont fixés, pour chaque espèce, tant qu'elle se perpetue au milieu des mêmes circonstances: ils se modifient, si les circonstances ambiantes viennent à changer. En résumé, l'«observation» des animaux sauvages démontre déjà la variabilité «limitée» des espèces. Les «expériences» sur les animaux sauvages devenus domestiques, et sur les animaux domestiques redevenus sauvages, la démontrent plus clairement encore. Ces mêmes expériences prouvent, de plus, que les différences produites peuvent être de «valeur generique»”.[1] En la seva Hist. Nat. Générale (tom II, p. 430, 1859) amplia conclusions anàlogues.
Segons una circular publicada recentment, sembla que, el 1851, el Dr. Freke (Dublin Medical Press, p. 322) va presentar la teoria que tots els éssers orgànics descendeixen d'una forma primordial. Les bases d'aquesta creença i el tractament del tema són completament diferents dels meus, però, atès que el Dr. Freke ha publicat ara (1861) el seu assaig the Origin of Species by means of Organic Affinity, el difícil intent de proporcionar una idea del seu punt de vista seria superflu per part meva.
El Sr. Herbert Spencer, en un assaig (publicat originalment a Leader, març de 1852, i publicat de nou en els seus Essays de 1858), contrasta les teories de la Creació i del Desenvolupament dels éssers orgànics amb un nivell i força remarcables. A partir de l'analogia de produccions domèstiques, els canvis que experimenten els embrions de moltes espècies, la dificultat de distingir espècies i varietats, i el principi de gradació general, sosté que les espècies han estat modificades, i atribueix la modificació al canvi en les circumstàncies. L'autor (1885) ha tractat també la psicologia sobre el principi de la necessària obtenció per gradació de cada poder i capacitat mental.
El 1852, el M. Naudin, un distingit botànic, en un admirable article sobre l'origen de les espècies (Revue Horticole, p. 102, i tornat a publicar parcialment a Nouvelles Archives du Muséum, tom I, p. 171) va expressar clarament la seva creença que les espècies es formen d'una manera similar a les varietats que es cultiven, essent aquest darrer procés obra de la selecció de l'home, però no descriu com actua la selecció a la natura. Ell creu, com el degà Herbert, que les espècies, en emergir, eren més mal·leables que en l'actualitat. Ell atorga importancia al que anomena principi de finalitat, “puissance mystérieuse, indéterminée; fatalité pour les uns; pour les autres, volonté providentielle, dont l'action, incessante sur les êtres vivantes détermine, a toutes les époques de l'existence du monde, la forme, le volume, et la durée de chacun d'eux, en raison
- ↑ queden fixats, per a cada espècie, sempre que aquesta es perpetuï en les mateixes circumstàncies, i es modifiquen si les circumstàncies ambientals canvien. En resum, l'observació dels animals salvatges ja demostra la limitada variabilitat de les espècies. L'experiència amb els animals salvatges que s'han domesticat, i amb els animals domèstics que han tornat a la vida salvatge, la demostra encara més clarament. Aquesta mateixa experiència demostra, a més, que les diferències produïdes poden ser de valor genèric.
