funciona». Ell amplia aquesta idea afegint que, quan casos com el de la perdiu d'Escòcia són esmentats pels zoòlegs com a prova d'una creació diferent de l'au de i per a aquella illa, estan dient principalment que no saben com la perdiu va arribar allà, i solament allà; i, amb aquesta manera d'expressar aquesta ignorància, mostren també la seva creença en què tant l'ocell com l'illa deuen el seu origen a una primera gran Causa Creativa. Si interpretem conjuntament aquestes frases pronunciades en el mateix discurs, sembla que, el 1858, aquest eminent filòsof va veure trontollar la seva confiança en què el kiwi i la perdiu d'Escòcia van aparèixer en els seus hàbitats respectius no sabia com, o mitjançant algun procés no sabia quin.
Aquest discurs va ser pronunciat després que la documentació del Sr. Wallace i de mi mateix sobre l'origen de les espècies, i a què ens referim ara, fos llegida davant la Linnean Society. Quan es va publicar la primera edició d'aquesta obra fou publicada, em van decebre tant, com a tants d'altres, expressions com ara l'operació contínua del poder creatiu, que vaig considerar el professor Owen, i altres paleontòlegs, com fermament convençuts de la immutabilitat de les espècies. Sembla, però (Anat. of Vertebrates, vol. III, p. 796), que això va ser un error per part meva; en la darrera edició d'aquesta obra vaig deduir —i aquesta deducció em segueix semblant perfectament correcta, a partir d'un fragment que comença amb les paraules sens dubte el tipus-forma, etc. (ibíd. vol. I, p. XXXV)—, que el professor Owen admetia que la selecció natural podria haver tingut alguna influència en la formació de noves espècies; però això sembla (íbid. vol. III, p. 798) que és inexacte i sense cap prova. També vaig proporcionar alguns fragments d'una correspondència entre el professor Owen i l'editor de la London Review, en què semblava evident, tant a l'editor com a mi mateix, que el professor Owen declarava haver promulgat la teoria de la selecció natural abans que jo, i vaig expressar la meva sorpresa i satisfacció davant d'aquesta declaració; però, pel que es pot entendre en determinats passatges publicats recentment (íbid. vol. III, p. 798), vaig tornar a equivocar-me, si més no parcialment. Em resulta reconfortant que altres persones trobin, igual com faig jo, que els controvertits escrits del professor Owen són difícils d'entendre i contradictoris entre si. Mentre la mateixa essència del principi de la selecció natural no quedi afectat, és força irrellevant si el professor Owen em va precedir o no, ja que tots dos, com s'explica en aquest esbós històric, vam ser precedits fa molt de temps pel Dr. Wells i el Sr. Matthews.
El Sr. Isidore Geoffroy Saint-Hilaire, en les seves classes impartides el 1850 (un resum de les quals aparegué a la Revue et Mag. de
