diverses declaracions fetes per mi, i he de confiar que el lector dipositi la seva confiança en la meva exactitud. Tot i que sempre he procurat ésser cautelós i confiar solament en autors fiables, sens dubte s'hauran produït errors. Aquí puc oferir solament les conclusions generals a què he arribat, amb uns pocs fets com a exemples que espero que siguin suficients en la majoria de casos. Ningú no dóna més importància que jo a la necessitat de publicar més endavant tots els fets en detall, i amb referències, en què he basat les meves conclusions, i espero fer-ho en una obra posterior, ja que sóc ben conscient que en aquesta obra no es tracta gairebé cap punt sobre el qual no es puguin al·legar fets que, sovint, portin a conclusions diametralment oposades a aquelles a les que he arribat jo. Només es pot arribar a un resultat just exposant i compensant els fets i arguments a totes dues bandes de cada assumpte i, això, aquí, és impossible.
Em sap molt greu que la manca d'espai em privi de la satisfacció d'agrair la generosa ajuda que he rebut de molts naturalistes, alguns dels quals no conec personalment. No puc, però, deixar passar l'oportunitat d'expressar el meu profund reconeixement al doctor Hooker, el qual, durant els darrers quinze anys, m'ha ajudat de totes les maneres possibles amb els seus vastíssims coneixements i el seu excel·lent judici.
En considerar l'origen de les espècies, és molt possible que un naturalista, a partir de les afinitats mútues, relacions embriològiques, distribució geogràfica, successió geològica i altres dades dels éssers orgànics, arribi a la conclusió que les espècies no han sorgit de manera independent, sinó que provenen, com a varietats, d'altres espècies. Aquesta conclusió, però, tot i que ben fonamentada, no és satisfactòria mentre no es pugui explicar de quina manera han canviat les innombrables espècies que habiten aquest món per tal d'aconseguir la perfecció estructural i l'adaptació mútua que són mereixedores de la nostra admiració. Els naturalistes parlen constantment de les condicions externes, com ara el clima, l'alimentació, etc., com a única causa possible de la variació; en un sentit limitat, com es veurà més endavant, això pot ser cert, però és absurd atribuir l'estructura, per exemple, del pigot a meres condicions externes, atès que les seves potes, cua, bec i llengua estan tan admirablement adaptats a capturar insectes sota l'escorça dels arbres. En el cas del vesc, que obté els nutrients de determinats arbres, que té llavors que han de ser transportades per determinats ocells, i que té flors amb sexes separats per a les quals és imprescindible la intervenció de determinats insectes que portin el pol·len d'una planta a l'altre, és igualment absurd adjudicar l'estructura d'aquesta planta paràsita, amb les seves relacions amb diferents éssers orgànics, als efectes
