o conreu i canvien molt poc, potser no gaire més que en estat natural.
Alguns naturalistes han afirmat que totes les variacions estan connectades amb l'acte de la reproducció sexual, però això és un error, certament, ja que en una altra obra he presentat una llarga llista de sporting plants, com les anomenen els jardiners, i que són plantes que han produït un únic brot amb una característica nova, i a vegades molt diferent, de la resta de brots de la mateixa planta. Aquestes variacions de brots, com se les pot anomenar, es poden propagar mitjançant empelts, murgons, etc., i de vegades llavors, i rarament es troben a la natura, però són molt habituals en plantes cultivades. Atès que s'ha vist que un únic brot, d'entre molts milers, crescut any rere any en el mateix arbre sobre condicions constants, ha desenvolupat un nou tret, i que brots d'arbres diferents, que han crescut en condicions diferents, han produït de vegades gairebé la mateixa varietat —per exemple, brots de presseguer que produeixen nectarines, i brots de roses vulgars que produeixen roses de molsa—, veiem clarament que la naturalesa de les condicions és d'una importància secundària si la comparem amb la naturalesa de l'organisme pel que fa a determinar cada forma de variació específica; potser no té més importància que la que té la naturalesa de l'espurna amb què s'ha encès un combustible en determinar la naturalesa de les flames.
El canvi d'hàbits produeix un efecte hereditari, com ara en el període de floració de les plantes quan es traslladen d'un clima a un altre. En els animals, l'augment o disminució de l'ús de parts del cos té una influència més marcada; així, observo que, en l'ànec domèstic, els ossos de l'ala pesen menys, i els de les potes més, de l'ànec salvatge; i aquest canvi es pot atribuir, amb tota certesa, al fet que l'ànec domèstic vola molt menys, i camina més, que els seus parents salvatges. El gran desenvolupament, heretat, de les mamelles de vaques i cabres en països on es munyen habitualment, en comparació amb aquests òrgans en altres països, és probablement un altre exemple dels efectes de l'ús. No es pot anomenar cap dels nostres animals domèstics que no tingui les orelles caigudes en algun país, i sembla probable la teoria que s'ha suggerit que aquesta caiguda es degui al desús dels muscles de l'orella, atès que els animals rarament s'alarmen gaire.
Moltes lleis regulen les variacions, algunes de les quals es poden
