parlem de la selecció. També veurem aleshores per què diverses races presenten tan sovint algun tret en certa manera monstruós. És també una circumstància molt favorable per a la producció de races diferents que els coloms mascle i femella es puguin aparellar fàcilment de per vida; així, diferents races es poden mantenir juntes en el mateix aviari.
He parlat una mica del probable origen dels coloms domèstics, però de manera no gaire extensa, perquè quan vaig començar a tenir coloms i en vaig estudiar els diversos tipus, coneixent bé la fidelitat amb què crien, vaig tenir la mateixa dificultat per creure que, atès que havien estat domesticats, provenien tots d'un ancestre comú, que la que tindria qualsevol naturalista en arribar a la mateixa conclusió pel que fa a les moltes espècies de pinsans, o altres grups d'ocells, a la natura. Hi ha una cosa que em va sobtar molt, i és que gairebé tots els criadors dels diversos animals domèstics i els cultivadors de plantes amb què he parlat, o els estudis dels quals he llegit, estan fermament convençuts que les diverses races a què es dedica cadascun d'ells prové d'altres tantes espècies originals diferents. Pregunteu, com vaig fer jo, a un famós criador de boví Hereford, si els seus animals no podrien haver descendit de la raça Longhorn, o tots dos d'un tronc comú, i es riurà de vosaltres. No he trobat mai un aficionat als coloms, de les aus de corral, dels ànecs, dels conills, que no estigui totalment convençut que cadascuna de les races principals prové d'espècies diferents. Van Mons, en el seu estudi sobre peres i pomes, afirma rotundament que els diferents tipus, per exemple una poma Ribston-pippin o una Codlin-apple en cap cas no poden provenir de llavors del mateix arbre; i en podria donar innombrables exemples. Penso que l'explicació és senzilla: a partir d'estudis a llarg termini, les diferències entre les diverses races se'ls han quedat molt gravades; i, encara que coneixen perfectament les lleugeres diferències entre elles, atès que guanyen premis en seleccionar-les, ignoren tots els arguments generals i es neguen a sumar mentalment les lleugeres diferències acumulades durant moltes generacions successives. No podrien aquests naturalistes, que coneixen les lleis de l'herència molt menys que els criadors, i que no saben més que ells de les connexions intermèdies en les llargues línies de descendència, admetre que moltes de les races domèstiques descendeixen dels mateixos pares? No podrien aprendre a ser prudents, quan es riuen de la idea que les espècies en estat natural són descendents directes d'altres espècies?
