Considerem breument els passos pels quals s'han originat les races domèstiques, sigui des d'una o des de diverses espècies afins. Alguns dels efectes es poden atribuir a l'acció directa i definida de les condicions externes de vida, i d'altres al costum; però seria temerari explicar amb aquests agents les diferències entre un cavall de tir i un de carreres, un llebrer i un bloodhound, un colom missatger i un colom voltejador. Una de les característiques més notables de les races domesticades és que hi trobem adaptacions, no de fet en benefici del mateix animal o planta, sinó per a l'ús o gaudi de l'home. Probablement, algunes variacions útils han aparegut de sobte, o pas a pas; molts botànics, per exemple, creuen que el cardó comú, amb els seus ganxos, que no tenen rival en cap estri mecànic, no és més que una varietat del Dipsacus silvestre, i que aquest canvi pot haver aparegut de sobte en una plàntula. Probablement el mateix va passar amb el gos turnspit, i se sap que aquest va ser el cas de l'ovella ancon. Però, si comparem el cavall de tir amb el de carreres, el dromedari i el camell, les diverses races d'ovella, adaptades sigui a terres conreades o a pastures de muntanya, amb la llana d'una raça que és bona per a una finalitat, i la d'una altra raça que ho és per a una altra; si comparem les nombroses races de gos, cadascuna d'elles d'utilitat per a l'home de diferents maneres; si comparem el gall de combat, tan persistent en la lluita, amb altres races ben poc agressives, amb les "ponedores perpètues" que mai no volen covar, i amb el bantam, tan petit i elegant; si comparem la multitud de races de plantes agrícoles, culinàries, fruiteres i de jardí, la majoria útils per a l'home en diferents estacions i per a diferents finalitats, o tan agradables als seus ulls, penso que hem de mirar més enllà de la mera variabilitat. No podem suposar que totes les races es van desenvolupar de sobte tan perfectes com són ara; de fet, sabem que en molts casos no va ser aquesta la seva història. La clau és el poder humà de la selecció acumulada: la natura proporciona variacions successives, però l'home les dirigeix en determinades direccions que li són útils; en aquest sentit, doncs, es podria dir que ha creat races que li siguin útils.
La gran potència d'aquest principi de selecció no és hipotètica. És un fet que diversos dels nostres criadors més importants han modificat en gram mesura, fins i tot durant la vida d'un sol home, les seves races de boví i oví. Per adonar-se totalment del que han fet, és gairebé necessari llegir diversos tractats dedicats a aquest tema i examinar els animals. Normalment, els criadors parlen de l'organització d'un animal com quelcom plàstic que poden modelar
