tan improbable que qualsevol part hagi sorgit perfecte de sobte, com que l'home inventi una màquina complexa que funcioni perfectament a la primera. En domesticitat, de vegades apareixen monstruositats que s'assemblarien a estructures normals en animals molt diferents; per exemple, ocasionalment han nascut porcs amb una mena de trompa, i si alguna espècie salvatge del mateix gènere n'hagués tingut de manera natural, es podria dir que havia aparegut com a monstruositat, però fins ara no he aconseguit trobar, després d'una cerca acurada, casos de monstruositats que s'assemblin a estructures normals en formes afins, i solament aquests casos són rellevants al tema. Si algun cop apareixen formes monstruoses d'aquest tipus a la natura i es poden reproduir, que no és sempre el cas, ja que això s'esdevé rarament i individualment, aquesta conservació dependria de circumstàncies anormalment favorables. A més, durant la primera generació i les següents s'encreuarien amb la forma ordinària, i per tant el seu caràcter anormal es perdria inevitablement. Però tornaré en un altre capítol, més endavant, a la conservació i perpetuació de variacions úniques o ocasionals.
Les nombroses lleugeres diferències que apareixen en la descendència dels mateixos pares, o que es pot suposar que han sorgit així en haver estat observades en individus de la mateixa espècies que viuen en el mateix espai confinat, es poden considerar diferències individuals. Ningú no pensa que tots els individus de la mateixa espècie hagin estat fets amb el mateix motlle. Aquestes diferències individuals són de la màxima importància per a nosaltres, ja que sovint són heretades, com tothom sap, i aporten els materials necessaris per tal que la selecció natural hi actuï i les acumuli, de la mateixa manera que, en els éssers domesticats, l'home acumula les diferències individuals en una direcció determinada. Generalment, aquestes diferències individuals afecten el que els naturalistes anomenen parts no importants; però jo podria demostrar, amb una llarga llista de fets, que les parts que han de ser considerades importants, si es contemplen des d'un punt de vista psicològic o classificatori, de vegades varien en els individus de la mateixa espècie. Estic convençut que el naturalista més expert quedaria sorprès del nombre de casos de variabilitat, fins i tot en parts importants de l'estructura, que podria aplegar sense por a equivocar-se, com he fet jo en el decurs dels anys. Cal recordar que als sistemàtics no els agrada gens descobrir variabilitats en trets importants, i que no hi ha gaires homes que examinin acuradament importants òrgans interns i els comparin en molts exemplars de
