la mateixa espècie. Ningú no hauria esperat mai que la ramificació dels nervis principals propers al gran gangli central d'un insecte fossin variables dins la mateixa espècie, i es podria haver pensat que canvis d'aquesta mena només es podrien haver produït gradualment; en canvi, Sir J. Lubbock ha observat un grau de variabilitat d'aquests nervis principals en el gènere Coccus que gairebé es poden comparar a les ramificacions irregulars de la tija d'un arbre. Aquest naturalista filòsof, a més, ha demostrat que els músculs de les larves de determinats insectes disten molt de ser uniformes. De vegades, els autors raonen en cercle quan declaren que els òrgans importants mai no canvien, perquè a la pràctica ells mateixos consideren com a importants els que no ho fan, com alguns autors han confessat honestament. Amb aquest punt de vista, doncs, mai no es trobarà cap exemple d'una part important que canviï, però segur que se'n poden trobar molts des d'una altra perspectiva.
Hi ha un aspecte relacionat amb les diferències individuals que és molt difícil d'explicar: em refereixo als gèneres anomenats "proteïformes" o "polimòrfics", en què les espècies presenten una enorme quantitat de variacions. Quant a moltes d'aquestes formes, ni dos naturalistes estan d'acord a classificar-les com a espècies o varietats. En podem esmentar els gèneres Rubus, Rosa i Hieracium entre les plantes, diversos gèneres d'insectes i de braquiòpodes. En la majoria de gèneres polimòrfics, algunes de les espècies tenen trets fixos i definits, i els gèneres que són polimòrfics en una zona semblen ser-ho també, amb algunes excepcions, en altres zones, i també, a jutjar pels braquiòpodes, en altres períodes temporals. Aquests fets són molt difícils d'explicar, perquè semblen demostrar que aquesta mena de variabilitat és independent de les condicions de vida. Estic inclinat a pensar que trobem, almenys en alguns d'aquests gèneres polimòrfics, variacions que no són ni positives ni negatives per a l'espècie, i que, per tant, no han estat causades ni aprofitades per la selecció natural, com s'explicarà més endavant.
Com tothom sap, els individus d'una espècie presenten sovint grans diferències en la seva estructura, independentment de les variacions, com ara les diferències entre els dos sexes en diversos animals, en les dues o tres classes de femelles estèrils o obreres entre els insectes, i en els estats immadur i larvari de molts dels animals inferiors. Hi ha també casos de dimorfisme i trimorfisme, tant en animals com en plantes. Així, el Sr. Wallace, que recentment ha fet notar aquest tema, ha observat que les femelles de determinades espècies de papallones de l'arxipèlag malai presenten habitualment dues o tres formes clarament diferents, i que no estan connectades per varietats intermèdies. Fritz Müller ha descrit casos similars, però més extraordinaris,
