augmenta de manera natural a un ritme tan elevat que, si no fossin destruïts, la descendència d'una sola parella cobriria ràpidament tot el planeta. Fins i tot l'home, que es reprodueix lentament, ha doblat la seva població en vint-i-cinc anys, i, a aquest ritme, en menys de mil anys no hi haurà prou lloc per a la seva descendència. Linné va calcular que si una planta produís dues llavors a l'any —i no hi ha cap planta tan poc productiva—, i si aquestes en produïssin dues més l'any següent, i així successivament, en vint anys hi hauria un milió de plantes. Es considera que l'elefant és, dels animals coneguts, el que es reprodueix més lentament, i m'he pres la molèstia de calcular el ritme mínim probable d'augment natural de la seva població; suposant que comenci a reproduir-se als trenta anys, que ho segueixi fent fins als noranta, que tingui sis fills durant aquest interval, i que visqui fins als cent anys, després d'un període d'entre set-cents quaranta i set-cents cinquanta anys hi hauria gairebé dinou milions d'elefants vius, descendents de la primera parella.
Però, més enllà dels simples càlculs teòrics, disposem de millors proves sobre aquest tema, com ara els nombrosos casos documentats d'un creixement de la població, sorprenentment ràpid, de diversos animals en estat salvatge quan les circumstàncies els han estat favorables durant dues o tres temporades seguides. Encara és més notable el cas d'animals domèstics de moltes classes que s'han assilvestrat en diverses parts del món; si les afirmacions respecte a la taxa de creixement del bestiar boví i equí, de reproducció lenta, a Sud-amèrica, i més recentment a Austràlia, no haguessin estat ben documentades, haurien estat increïbles. El mateix passa amb les plantes; es poden esmentar casos de plantes introduïdes que han esdevingut comunes en illes senceres en menys de deu anys. Diverses d'aquestes plantes, com ara el card comú i un card alt, que ara són els més comuns a les àmplies planes de La Plata i que cobreixen extensions de quilòmetres quadrats, amb la gairebé total exclusió d'altres plantes, han estat introduïdes des d'Europa; i hi ha plantes que ara es troben a l'Índia, segons el Dr. Falconer, des del cap Comorin fins a l'Himàlaia, que han estat importades des d'Amèrica des del seu descobriment. En aquests casos, i en infinitat d'altres que es podrien donar, ningú no pensa que la fertilitat dels animals o de les plantes hagi augmentat de sobte en un grau perceptible. L'explicació òbvia és que les condicions de vida han estat molt favorables i, per tant, s'ha produït menys destrucció de vells i joves, i gairebé tots els joves han tingut l'oportunitat de reproduir-se. La seva taxa de creixement geomètric, el resultat de la qual mai no deixa de ser sorprenent, explica de manera senzilla el seu augment extraordinàriament ràpid i l'àmplia difusió dels seus nous hàbitats.
