He de dir que utilitzo aquest terme en un sentit ampli i metafòric, incloent-hi la dependència que un ésser té d'un altre i incloent-hi (el que és més important), no solament la vida de l'individu sinó també l'èxit en deixar descendència. De dos cànids, es pot dir que, en temps d'escassetat, lluiten entre si per determinar qui aconseguirà alimentar-se i sobreviure, però es diu que una planta en el límit del desert lluita contra la sequera per seguir amb vida, encara que seria més adient dir que depèn de la humitat. D'una planta que produeix anualment un miler de llavors, de les quals solament una, de mitjana, arribarà a la maduresa, pot ser més adient dir que lluita amb altres plantes com ella, o d'una altra mena, que ja cobreixen el sòl. El vesc depèn de la pomera i d'alguns altres arbres, però és poc realista dir que lluita amb aquests arbres, perquè, si massa paràsits d'aquest tipus creixen en el mateix arbre, aquest es marceix i mor. Però de diversos brots de vesc que creixen molt junts en la mateixa branca sí que es pot dir que lluiten entre si. Atès que són els ocells els qui disseminen el vesc, l'existència d'aquest depèn d'ells, i, metafòricament, en temptar els ocells a devorar-ne i, així, disseminar-ne les llavors, es pot dir que lluiten amb altres plantes amb fruit. En aquests diversos sentits, que es mesclen entre si, utilitzo per comoditat el terme general de "lluita per la vida".
La lluita per la vida és una conseqüència inevitable de la tendència de qualsevol ésser orgànic a augmentar molt la seva població. Tot ésser, que durant la seva vida produeix diversos ous o llavors, serà destruït en algun període de la seva vida, estació o any; altrament, segons el principi de la progressió geomètrica, el seu nombre esdevindria tan desmesuradament gran que cap territori no podria suportar-ho. Per tant, a mesura que neixen més individus dels que poden sobreviure, sempre hi ha d'haver per força una lluita per la vida, sigui entre individus de la mateixa espècie, d'espècies diferents, o contra les condicions físiques de vida. És la doctrina de Malthus, aplicada en diversos graus als regnes animal i vegetal, ja que en aquest cas no hi ha un augment artificial d'aliment ni un refrenament prudencial del matrimoni. Encara que avui dia la població d'algunes espècies pugui estar augmentant més o menys ràpidament, no totes ho poden fer, perquè no cabrien al món.
Sense excepció, la població de tots els éssers orgànics
