Pàgina:Pensaments (1912).djvu/49

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat validada.
51
Pensaments

XLI

 Rares vegades hi ha raó que l'ome s'ofengui per coses dites d'ell fòra de sa presencia o amb l'intent que no se n'arribi a enterar; perquè, si volgués recordar i examinar curosament el que ell fa, no té amic benvolgut, ni cap personatge en tanta veneració, ad els quals no ocasionés gravisim disgust el sentir moltes paraules i molts raonaments que li fugen de la boca respecte ad aqueix amic o personatge ausent. D'un costat, l'amor propri es tant desmesuradament delicat, i tant capciós, que es gairebé impossible que una paraula que's digui de nosaltres fòra de la nostra presencia, si 'ns es transmesa amb tota fidelitat, no 'ns sembli indigna o poc digna de nosaltres, i no 'ns fereixi; de l'altre, no pot dir-se quant contraria es la nostra abitut al precepte de no fer ad els altres el que no volem que se 'ns faci, i quant i quant es judicada d'ignocent la llibertat de parlar d'altri.

XLII

 Es un sentiment nou el que experimenta l'ome de no gaire més de vint-i-cinc anys quan de cop i volta's veu tingut per molts dels seus