Pàgina:Pensaments (1912).djvu/49

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
51
Pensaments
XLI

 Rares vegades hi ha raó que l'ome s'ofengui per coses dites d'ell fòra de sa presencia o amb l'intent que no se n'arribi a enterar; perquè, si volgués recordar i examinar curosament el que ell fa, no té amic benvolgut, ni cap personatge en tanta veneració, ad els quals no ocasionés gravisim disgust el sentir moltes paraules i molts raonaments que li fugen de la boca respecte ad aqueix amic o personatge ausent. D'un costat, l'amor propri es tant desmesuradament delicat, i tant capciós, que es gairebé impossible que una paraula que's digui de nosaltres fòra de la nostra presencia, si 'ns es transmesa amb tota fidelitat, no 'ns sembli indigna o poc digna de nosaltres, i no 'ns fereixi; de l'altre, no pot dir-se quant contraria es la nostra abitut al precepte de no fer ad els altres el que no volem que se 'ns faci, i quant i quant es judicada d'ignocent la llibertat de parlar d'altri.

XLII

 Es un sentiment nou el que experimenta l'ome de no gaire més de vint-i-cinc anys quan de cop i volta's veu tingut per molts dels seus