Pàgina:Pensaments (1912).djvu/50

52

J. Leopardi

companys com més vell que ells i, reflexionant, s'adona que, efectivament, en el món hi ha un nombre de persones més joves que ell, avesat a considerar-se col·locat, sense contradicció, com en el grau suprem de la jovenesa, i, si bé 's reputava inferior als demés en tota altra cosa, creure-s en quant a joventut no excedit per ningú, perquè 'ls més joves que ell, no gaire més que criatures, i rares voltes companys seus, no formaven part, per dir-ho així, del món. Alesores comença a comprèndre que 'l valor de la jovenesa, considerat per ell com propri de sa naturalesa i de sa essencia, fins al punt que dificilment li auria sigut possible imaginar-sen separat, es de curta durada, i devé curós d'aquest valor, tant en quant a la cosa en sí com en quant a la opinió d'altri. Certament, de ningú que agi tombat els vint-i-cinc anys, després de la qual edat comença a marcir-se sobtadament la flor de la joventut, se pot dir, amb veritat, a no esser que 's tracti d'algun estupid, que no agi experimentat desventures; perquè, aduc avent la sort sigut en tot pròspera ad algú, també aquest, passat aquell temps, coneixeria per sí mateix una desventura greu i amarga entre totes les altres, i potser més greu i amarga a qui sigui en altres coses menys desgraciat; això es, la decadencia o 'l terme de sa benvolguda joventut.