Pàgina:Pensaments (1912).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
57
Pensaments

XLVIII

 Lo gran que es l'amor que la natura'ns ha donat envers els nostres semblants, pot comprendre-s amb el que fa qualsevulga animal, i l'inexperta criatura, si's dóna 'l cas que vegi en un mirall sa propria imatge: que, creient-la una criatura semblant ad ell, s'enfurisma i exalta, i cerca tots els medis de danyar aquella criatura i de matar-la. Els aucellets domestics, mansois com són per naturalesa i per costum, embesteixen contra'l mirall rabiosament, xisclant, amb les ales enarcades i amb el bec obert, i el piquen; i el simi, quan pot, el llança a terra i amb els peus l'esmicola.

XLIX

 L'animal per naturalesa odia 'l seu semblant, i, si son interès propri 'u requereix, l'ofèn. Per això ni l'odi ni les injuries dels omes poden evitar-se: el menyspreu se pot en gran part evitar. Motiu pel qual la major part de vegades són poc a proposit els obsequis que 'ls joves i les persones desconeixedores del món tributen a qui 'ls ve a mà, no per vilesa ni per altre interès, sinó per un desig benevol de no captar-se