Pàgina:Pensaments (1912).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
74
J. Leopardi

ta o aquella persona absent, no per això privada en cap sentit de la nostra oonsideració, o tractada després, quan està present, d'altra manera que abans.

LXXII

 Així com el jove es en això enganyat pel temor, així també són enganyats per l'esperança llur aquells que, adonant-se d'aver decaigut o minvat en la consideració d'algú, intenten reintegrar-sen a copia de serveis i de complasences. La consideració no 's compra amb obsequis: a més que aquesta, no diferent en això de l'amistat, es com una flor que, trepitjada greument una vegada, o marcida, mai més se revifa. Per això, d'aquestes que podem dir-ne umiliacions, no se 'n recull altre fruit que l'esser tingut en més desconsideració. Es cert que 'l menyspreu de qualsevulga, tot i essent injust, costa tant de soportar, que, veient-sen efectats, són pocs els prou forts per restar immobils i per no procurar, per diversos medis, generalment ben inutils, lliurar-sen. I es costum bastant comú dels omes mediocres esser altius i desdenyosos amb els indiferents i amb qui revela cuidar-se d'ells, i, a un indici o a una sospita que tinguin que no se 'n fa cas,