Pàgina:Pensaments (1912).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
76
J. Leopardi

dadosa i no cuidada. Millor podria dir-se que semblant jòc i alternativa apareixen en certa manera, més o menys, en tota la societat umana; i que a tot arreu es ple de gent que si 'ls mires no miren, que si 'ls saludes no responen, que si 'ls segueixes fugen; però que, tombant-los l'espatlla o girant-los la cara, se repensen i fan acatament, i corren darrera 'ls altres.

LXXIV

 El món es com una dòna respecte als grans omes, i especialment respecte ad aquells en els quals resplendeix una extraordinaria virilitat. No sols els admira, sinó que 'ls estima, perquè la llur força l'enamora. Sovint, com en les dònes, l'amor vers aquests omes es major per raó i en proporció del menyspreu que ells domostren, dels maltractes que fan, i del mateix temor que inspiren ad els omes. Així Napoleó fou estimadissim de la França, i objecte, per dir-ho així, de culte per part dels soldats, que ell nomenà carn de canó i tractà com a tal. Així, tants capitans que feren dels omes semblant judici i ús, foren, en vida, estimadissims de llurs exèrcits, i avui en les istories encisen els lectors. També una mena de brutalitat i d'extravagança plau no poc en aqueixos, com a les dònes en els